Uneix-te al bloc roig i negre de la CGT: 1 de maig a les 11.30 hores des de la Plaça de Sant Agustí de València. Finalitzarem a les Torres de Serrans, on es realitzaran els parlaments i un concert combatiu.

Malgrat els missatges triomfalistes del govern actual, la situació de les persones treballadores no ha deixat d’empitjorar.

La reforma laboral, aprovada en l’anterior legislatura, a penes recuperava alguns dels drets furtats en les imposades reformes laborals anteriors, en una maniobra que, per contra, pretén legitimar i consolidar la majoria dels drets sostrets, entre els quals es trobava l’abaratiment de l’acomiadament, tant en dies com mantenint l’eliminació dels salaris de tramitació.

Per a prova del que s’ha dit només fa falta constatar els qui van aplaudir la reforma: els sindicats del règim, la patronal, la banca, els organismes internacionals liberals i, fins i tot, la FAES.

Les xifres poden parlar d’una major ocupació i del descens dels contractes temporals, però la veritat és que la precarietat ha anat en augment per a la majoria de la població, els acomiadaments es produïxen igual, i el poder adquisitiu ha caigut en picat per a la major part de la població.

Malgrat l’augment del Salari Mínim Interprofessional, i al marge de xifres, la realitat que vegem tots els dies és que són cada vegada més les famílies amb serioses dificultats per a arribar a fi de mes, les persones que tenint un treball no aconseguixen per a cobrir el cost dels lloguers, i en un context on totes comprovem de quina manera han escalat els preus d’allò més bàsic, com ara el menjar i els combustibles.

Ni les revaloracions de les pensions amb l’IPC, ni els augments pactats en els convenis (els qui el tenen) han pal·liat la perduda de rendes per part de la classe treballadora.

De nou, després de les últimes crisis econòmiques, i fins i tot després de la crisi de la COVID, s’aguditzen les transferències de riqueses dels més pobres cap als més rics. La classe social alta no para d’incrementar els seus ingressos, el seu patrimoni, les empreses de l’IBEX 35, i altres, multipliquen els seus beneficis, mentres que la resta de la població s’empobrix.

En el panorama mundial, no va molt millor. El capitalisme sense cap pudor, encoratja les guerres en el nostre esgotat món, amb l’únic propòsit d’esprémer-nos al màxim, encara que comporte la mort de milers de persones.

El model dominant ens porta a perpetuar un repartiment injust de la riquesa, convertint als rics en cada vegada més i més rics, en detriment de la majoria de la població, dels seus drets dels servicis públics i, fins i tot, a costa de la salut del planeta.

Enfront de la depredació salvatge d’eixos pocs, cal unir-nos per a fer-los front. Som l’única alternativa certa davant el desastre previst. Està a les nostres mans construir un món nou, sense explotades ni explotadors, sense guerres ni pobresa, respectant el nostre medi natural. Preservant amb això el futur de les qui ens seguixen.

Acció directa enfront dels falsos models de representació, altruisme versus egoisme, solidaritat i generositat front l’ambició desmesurada, vida contra la mort, suport mutu en contraposició a l’estúpida competència entre iguals.

És hora de posar-nos en marxa, de dir prou.

És hora de canviar el paradigma.

És hora de l’Acció Directa.