En aquesta jornada, reflexionarem sobre allò que significa ser horitzontal, per què escollim ser-ho i quines formes hi ha d’expressar-les segons la forma organitzativa que s’utilitze. Ja siga dins d’una estructura permanent gran, o inclús des de la individualitat autònoma, continuant pels grups d’afinitat.
Si bé l’anarquisme defèn la igualtat i l’horitzontalitat com eix vertebral de la seua ideologia, no és l’única família política que usa aquestes brúixoles per a repartir el poder entre les integrants. El feminisme, l’antiracisme, el moviment LGTBIQ, l’ecologisme… usen a la seua manera i segon les seues necessitats, certs principis en els quals s’empodera a la militància de base.
Si assumim aquests valors com a propis, podrem veure allò realment important de les formes polítiques que ens interessen i agafar d’ací i d’allà, sobretot per a construir alternatives reals, conscients, i efectives que controlen el poder i eliminen les jerarquies dins dels nostres espais.
